Joan Rovira: Un Gesmil de Diamant meticulós

24.10.2018

Sols hi havia en l'època dels anys 90 a les Falles de Gandia dos màquines de escriure, d'eixes que teclejaves fort i es marcava a la cinta de color negre per dalt i roig per baix. Que no permetia errades perquè el típex ho empastrava tot. Sols dos fallers de Gandia les utilitzaven a l'epoca fallera de la que us parle, tot i que, ja començaven a aparèixer els primers ordinadors amb programes de text. Els dos ''maquinistes de la lletra'' eren fallers i els dos em remetien escrits en quartilles o folis amb una correcta separació a l'escriptura, cap taca ni errada i amb una cuidada i esmerada signatura com a secretari. Un era, Paco Torregrosa, de la Falla del Barri de Crist Rei, ja malauradament desaparegut. L'altre faller, igual o més metòdic i meticulós que el fill de Sabas Torregrosa, era un home aparentment seriós de la comissió de la Falla de la Plaça del Cabdill-Mercat qui em remetia eixes cartes que semblaven tretes d'un museu. Era, Joan Rovira. Màquina d'escriure, foli net, a doble espai i amb l'escut del Mercat.

I aquest dissabte, vaig poder vore com aquell home meticulós de carpeta blava en gometes sota el braç creuava la pasarel·la per rebre el Gesmil de Diamant de les Falles de Gandia, la màxima recompensa que s'atorga hui al col·lectiu faller gandià. Joan Rovira ha estat un d'eixos fallers que ha viscut de prop, i molt a prop, el casal faller i les falles en blanc i negre. Rovira, com és conegut  dins i fora del Mercat, ha estat sempre un faller conciliador; discret; seriós per a uns i bromista per a altres; meticulós en l'escriptura i els actes; detallista i educat; dels forjats a les antigues escoles de fallers on sí patien el patejar-se el barri cobrant anuals, quotes o loteries; dels qui coneguéren el trànsit d'unes falles antigues que viraren cap a unes falles més festeres; Rovira, sempre recolzat amb la seua dona, ha farcit de paraules dotzenes de presentacions i actes protocolaris escrits a doble espai i en fulla apart, gastant paper de calco o fotocòpies al barri. On la cura a l'hora de nomenar a reines o de fer saludes i escrits oficials, han estat la seua emprempta a l'hora que un servidor intente fer una xicoteta i humana semblança de qui ha estat guardonat amb tal distinció de Diamant.

Joan Rovira ha viscut afortunadament, des de xicotet, primer les falles a la comissió del Prado, i després ja casat amb les grandees del barri del Mercat d'on ell és i es considera, i al qual, se li ompli la boca cada volta que pronuncia el vocable falla acompanyat del Mercat. Aquell que cada octubre patia per que l'organització del famós i desaparegut Campionat de les 12 Hores de Truc al Mercat ho tinguera tot apunt. Aquell que es feia igual als porxes dels baixos de l'Ajuntament de Gandia que al casal de canyís de l'encreuament dels carrers Peres Jesuites i Ausiàs March i que hui és una cafeteria. Aquell ha que viscut de prop els canvis de casals i el tancament del cor de la falla. Un cor en forma d'escala automàtica que et permetia pujar entre olor de verdures fresques, peixos, carns i embotits. Aquell de Maruja la Carnissera o Gilabert el dels pollastres o Rufat el dels conills. Aquell de José Benito Cháfer (Pepe Serrano) i que recorrent els passadissos de la planta baixa i les altures, reconeixia a la gent de les tendetes i paradetes del Mercat Central que creuaven paraules a la cafeteria que donava al carrer.

Parlar de Rovira es parlar de l'antic Mercat, del color verd i la calor amb la que et reben; De reunions fredes a l'invern i de nombroses glòries al llarg de la Història del Mercat; De sopars de coixinera i xarrades a la frescor de la matinada sota l'ombra de la farola i per testimoni, el reflex de la lluna; D'amistats forjades durant anys fundint-se en amics i familia; De saber arrimar-se a un costat i deixar pas a la jovenalla guaitant els moviments i aportant experiència a les situacions; parlar de Rovira és parlar d'un faller antic, de solera, del qui saludava des de l'altra part de la Cooperativa sense fer falta creuar el carrer; així que hui, servixca aquest escrit per reconèixer la tasca d'aquest faller meticulós que vaig tindre i he tingut l'oportunitat de conèixer gràcies a les Falles de Gandia i al Mercat. Enhorabona Joan.

Al proper escrit, compartiré visió del teu company de Diamant, Eusebio, per parlar també d'hores i anys de dedicació a la seua comissió i a les Falles de Gandia.