Mor a Gandia l'històric faller Emili Boix, el dels ''discos''

11.01.2018

Un altre. Un més per a tancar el cercle de fallers històrics de la Gandia en blanc i negre. Part important de l’elenc de fallers anomenats “els senyorets”, desfilava en les executives lluint puro i saludant. Hui més enllà de les Falles de Gandia, el comerç també ha perdut un altre dels seus referents. Dels antics, dels qui van fer ciutat i comerç junts. La seua estreta tenda va ser referència dels qui ja tenen certa edat i coquetejaven amb els discos de vinil. Uns altres buscaven l'última novetat musical no solament sonora sinó també en aquelles cintes de “cassette” de 45, 60 i 90 minuts, reversibles i que servien per gravar tot un món per explorar. Tots sabien que, al carrer Major de Gandia hi havia una casa que oferia les últimes novetats en cintes i vinils, en piles, transistors o gravadores. Entrar a aquell carreró travessant les dues vidrieres que hi havia a cada part a manera d'aparador i quan arribaves al mostrador a dreta i esquerra habitacles de fusta on podies seleccionar el disc que buscaves i, a dalt, en altres prestatges les últimes novetats relacionades amb la música i la seua reproducció. Allí t'atenia l'amo i les seues empleades.

Era Casa Boix, i el seu inestimable Emili Boix Gualde, al capdavant. Hui ens ha deixat. Amb ell se’n van milers d'hores de música i d'atenció al públic. Se’n va una part de la menuda gran història de la Gandia d'abans. Ara, ja està amb el seu gran amic i comerciant, Jaume Camarelles Badia. Hui entre els dos, puro en boca, hauran arreglat el que ja no té solució. Hui Gandia ha perdut a un lluitador nat que, fins als seus últims dies va mantenir una lucidesa extraordinària i encara explicava mil i una històries d'aquells comerciants en blanc i negre i com va aconseguir fer-se un nom i una referència en un món tan volàtil. Molts joves no sabran ni qui era ni on estava Casa Boix. Per això, els menuts homenatges es fan a grans persones, a aquells que per a molts hui passa desapercebut.

Em quede amb la seua serietat, la d'Emili Boix. Perquè darrere d'aquesta serietat s'amagava una gran persona capaç de perdre el sentit del ridícul i ple d'humor i gràcia. No solament envers els seus. No solament per a la seua família, sinó per tota Gandia. No va tenir cap problema a l'hora d'enfundar-se uns “mallots” –com els leggins d'ara- i saltar a l'escenari davant una sala repleta de públic i ballar una adaptació molt sui generis del Llac dels Cignes i que havien batejat com “La chanca dels patos” amb el també amic i comerciant Raúl Torregrosa, Ángelo Herrero, i alguns més. No va dubtar per acostar la moguda madrilenya als joves enfundant-se el vestit d'Alaska i cantar allò de “a quién le importa lo que yo haga”, o simplement en els 90 pels carrers de Gandia veure-li parlar al rellotge tal qual Michael Knight demanant-li a Kid que acudira per enmig de la passarel·la per als vianants del Serpis. I vení. Aquest era Emili Boix. Amb aquest em quede, amb la broma que ell mateix feia del poc pèl que tenia i de les seues innombrables aparicions en aquelles memorables actuacions. Jo et recorde professional en el comerç i professional en la diversió. I ho comentàvem quan m’obria les portes de sa casa per poder prendre alguna fotografia amb una vista sobre la placeta.

Gràcies per ser com vares ser i per haver-nos donat unes imatges que guardem en la retina com un record del que va ser aquella Gandia Històrica. “La dels Senyorets”.

Descansa en Pau, Emili Boix Gualde, comerciant, faller i històric senyoret del Carrer Major i Passeig.