Mor una de les veus satíriques i emblemàtiques de les Falles de Gandia

04.02.2019

El seu timbre de veu denotava eixa mescla de sarcasme, d'intel·ligència, de sàtira i d'excel·lència. La seua altura, la seua bona planta i fins i tot el seu nas aguilenc delataven que s'estava davant una persona sàvia, amb cultura, amb principis, davant una persona religiosa i respectuosa; davant un pare de família lliurat i abnegat, i davant un professor amb una forma peculiar de donar classes.
Alguns el recordaran com a professor en l'institut nou, el Maria Enríquez de Gandia. Uns altres per la seua vinculació amb les Falles de Gandia i, especialment, en la comissió dels Màrtirs. No debades, sempre va ser una de les veus i col·laborador del desaparegut José Lloret Tarrasó i del ''pequeño titán'' Manuel Cascales que, al costat de Ramón Sanz, van ser l'alma mater de la comissió pròxima al parador de les Tartanes. Hui encara queda gent com Vicent Enguix o Paco Alberola, i uns altres més que van formar part d'aquell nodrit grup de fallers dels Màrtirs que van elevar la comissió fins a límits insospitats.

Hui ens ha deixat aquesta veu gruixuda que ens delectava cada any; aquest home jovial i alegre que no es perdia per res del món les eternes i no avorrides -gràcies a ell- reunions per a dotar a les Falles de Gandia d'uns estatuts i un règim intern digne. A principis dels 90 va assumir el rol de defensar la reglamentació fallera per part dels Màrtirs i bromejava sempre amb un servidor lloant o criticant ''als acadèmics de la cipriana''. Però sempre va tenir aquest punt crític, aquest punt àcid i aquesta tranquil·litat per a arribar a consensos pel bé de les falles.

En l'àmbit professional, a més de professor d'institut, va ostentar el càrrec de regidor del PP a l'Ajuntament de Gandia. Una formació política a la qual sempre va guardar fidelitat i va ajudar. I fins i tot quan es va presentar per les sigles del Partit Demòcrata Popular (*PDP) sent una cara nova per a alguns veïns fins i tot del seu Almoines volgut. Des de sempre va enarborar la bandera de la família i la religiositat fins al punt de formar part de la seua vida. Després de la docència, va continuar invertint temps en la mateixa sobretot per als més desfavorits.

Quan van començar les televisions privades, en Tele-5 va aconseguir ser notícia a nivell nacional per les seues reivindicacions per a obtenir calefacció en el desaparegut centre educatiu de Potries, on va explicar que els alumnes havien d'aplaudir en classe per a poder escalfar-se en ple hivern. Mai va mirar qui governava i si era dels seus no s'aixecava a reclamar el necessari per a la gent en la qual ell confiava. Tal confiança, en la seua filla menuda, la seua dona, els seus fills i el seu món que va apostar sempre per la integració, pel valor de les persones independentment de si tenen o no limitacions. I així va aconseguir traure endavant un projecte, una marca, un nom que sempre i per sempre anirà lligat a José Pedro, el de Espurna. Per la seua filla menuda, per totes aquelles famílies que en ell van veure un punt de suport per a moure el món, ell va ser l'impulsor del prestigi i el respecte que hui, molts d'aquestos col·lectius tenen a la nostra comarca de la Safor. La integració sense la mà de José Pedro García Canet no hauria estat el mateix a la comarca. Hui molts li devem molt a qui s'ha anat amb la cara ben alta i el deure complit.

Aquestos últims passejos per la passarel·la de fusta de la platja de l'Auir amb la seua dona, Charo, descansant i comprenent la lluita interna que portava, no va deixar mai de tenir esperança i de baixar la guàrdia. Tal és així que, quan es parava a la meua altura, encara continuava bromejant de política, de falles, i de tot allò que fora criticable. Sempre sense perdre el somriure ni la picardia i la sàtira que li caracteritzava. Sens dubte, la ciutat, la Safor, i molts col·lectius han perdut un col·laborador nat en tot allò que se li demanava.

Adéu estimat José Pedro. La teua veu, el teu sarcasme i el teu record serà sempre el que ens quede. Les emissions, les falles, la integració, aquest esperit que tu vas impregnar ens acompanyaran sempre als qui vam tenir la gran sort de conèixer-te.

L'enterrament de José Pedro García Canet tindrà lloc hui dilluns, 4 de febrer, a les 17.30 hores en la Insigne Col·legiata de Santa María de Gandia. El seu cos descansa en el Tanatori Mondúver. Des d'Infofalles ens sumem a tan dolorosa pèrdua i transmetem el més sincer condol a familiars i amics. Descanse En Pau.