Obituari: Mor en Gandia Jaime Pérez Mascarell

04.10.2020

Era d'esperar i ho sabies. Massa gent del teu voltant havien marxat abans. Uns massa abans del que es preveu com el teu germanet i altres, no per menys decidit també van marxar a la recerca de lo desconegut després de la crida de qui hui vos reunix a tots.

Has estat gandià fins per a morir. Vas nàixer aquell dia de Santa Cecília i ens vas deixar el Dia de Sant Borja. Nàixer en data tan assenyalada ja et va vincular per sempre als instruments i les notes musicals. A la guitarra, al piano, a les marellaes o a les cançons la lletra de les quals en els anys 70 i 80 canviaves per a, amb sàtira i humor, cantar allò que moltes vegades no es podia denunciar. I ens vas deixar ahir, Dia de Sant Borja. Aquell al qual tu ens vas recordar allò de ''mai més tornaré a servir a senyor que se me puga morir'' i hui ja el coneixes. Hui et reuneixes amb centenars d'amics, familiars i coneguts, amb aquest selecte grup de senyorets.

Tindràs temps de parlar amb Kayo Herrero, Emili Boix, Jaume Camarelles, Nacho Moreno, Pedro Ramos, o Pepe Benito, de retrobar-te 45 anys amb el teu pare, el Tio Miquel el Salaurero. Amb el teu germà...amb tanta gent que tindràs molt a comtar.


Jo vaig poder gaudir amb tu com el fill que no vas tindre. Dues xiques, Inma i Berta Pérez Pascual. I el xic sense vindre. I va vindre a la teua família algú que, assegut sobre els teus genolls en el quarto del fons, amb la taula de despatx i envoltat de grans i històrics llibres, et mirava com escrivies sonets, dècimes, i poesia fallera.

Allí em vas transmetre tot allò que, anys després vaig poder desenvolupar en la meua vida professional, en les Falles i en el meus hobies. Allí vaig conèixer la teua passió per la llengua valenciana, per la sàtira fallera, pel sarcasme, per la cultura en general i per la música.

Vaig saber que vas formar part de l'Orfeó de Gandia la veu del qual continue escoltant en aquell únic enregistrament en disc de l'Himne a Gandia. Em vas ensenyar a estimar a la meua ciutat, a les meues arrels, a la meua història, a compartir-la amb la meua gent i a explicar-los com era aquella Gandia que jo desconeixia i que tu, Tio Jaime, em vas ensenyar com ningú sabia fer-ho. I sí, moltes vegades ens preguntaven si jo era fill teu. Els dos sabíem que jo era el fill de mai vas tindre i tu, el pare que substituïa els milers de quilòmetres i  carreteres d'Europa sense GPS. I gràcies a això, mai em vaig perdre. Al contrari. Sempre vaig trobar refugi, amor, esperança, il·lusió, elegància i tenacitat. Discreció i educació. Valors i família. Hui marxes i em deixes tot. Quan vas expirar ahir va sonar en mi el nostre benvolgut Adagi d'Albinoni. Aquell que utilitzaves de suport per a suportar allò de Mariles.


Amb tu marxen vivències de la Gandia més genuïna, de la de Casbel, Borjan's i Frayfer. D'aquella ''Alma de Dios'' la sarsuela de la qual vas brodar sobre l'escenari; aquelles emissions falleres del Passeig Carrer Major que tants primers premis va aconseguir en les Falles de Gandia; aquelles nits a la fresca en el Paller de Venècia amb les seues marellaes; d'aquells anys del Capri, o de qualsevol racó cultural

No et veuré tan ben plantat camí de Foment a les tertúlies de la gent històrica d'aquesta ciutat. Però ¿saps què? em quede amb el iaio que vas ser per a la meua filla Ada. Em quede amb el Nadal a Aielo de Rugat. Em quede amb el meu primer trage de faller portat al Carrer Major i Passeig; em quede amb aquells crus i durs hiverns de color gris que tu me'ls feies aventurers sols amb el do de la paraula. Eixe que, volent o sense voler-ho, vaig heretar de tu. Per això, em vaig atrevir a pujar a un escenari i a parlar-los a elles quan, moltes vegades, l'auditori se'n venia abaix i rencat d'emoció igual que ho estava jo.

Em quede amb aquells parlaments i anteniments que per tota la comarca de la Safor i fora d'ella, vas fer i em vas transmetre. Em quede amb aquella passió que li tenies a Ador  aquell lloc de mare de llet d'alguns o les teues tertúlies a l'Albufera amb Anfòs Ramón, Xavier Casp o Dionís Martín.

Et vaig digitalitzar emissions dels anys 70 i 80. Et vaig gravar en vídeo i guarde àudios teus d'èpoques passades. I fa poc et vaig demanar que em pronunciares una de les teues poesies preferides i te la vaig gravar allí a casa, perquè quan ja no estigueres com hui, poder recordar-te al nostre costat. I és d'educació contestar-li: que aprofite. Hui aprofite jo aquesta veu que passa a ser immortal.

A vosaltres Berta i Inma, i a tu Tia Suni. No hi ha paraules quan són elles les que sempre ens han unit. Hui la paraula és el Tio Jaime, com així el coneixien molts. Hui només ens queda agraïment i amor. I sobretot, la seua sàtira i alegria.

I sí. El Dia de Sant Jaume era un dia assenyalat en la família. Per això, hui més que mai, aprecie tot lo que vaig fer amb tu en vida; tot lo que em vas ensenyar; i tot lo que has inculcat a la meua família. Se'm va un amic i lo que és pitjor, se m'ha anat el meu segon pare al qual sempre, tota la vida que em quede, li estaré eternament agraït per haver-me fet com sóc.



Encara que hui sigues al Tanatori Guixa de Gandia, i demà dilluns, festiu a Gandia -com no- siga la teua despedida a l'Església de Sant Josep, en el Raval, a les 10.30 hores, jo sempre et tindré present.

Descansa en Pau Tio Jaime. Ja tinc tres pares en el cel.