Obituari: S’apagà la veu de les albaes, gràcies per ella Ferrandis

25.06.2018

La Falla de Beniopa anunciava ahir la pèrdua d'un dels seus membres més actius i coneguts de les últimes dècades. Persona discreta i alegre, amic dels seus amics. Parlar de Vicent Ferrandis Angel és rebuscar en la història d'unes persones amb sentiment de poble, el de Beniopa, i d'una passió, la festa de les Falles. Vaig conèixer a Vicent quan encara les Falles de Gandia eren en blanc i negre. Quan els vestits negres de faller i els seus faixins de colors mostraven una festa per escalafons. La festa de la qual es va enamorar Vicent i que li va portar a presidir la seua comissió i la seua gent, la de Beniopa, durant anys.
 
Jo era un faller jove, d’estos que als 17 anys xafa per primera vegada la Junta Local Fallera del carrer Pellers (Curtidores, 13). Als pocs anys, vaig formar part de l'executiva i vaig prendre contacte amb Vicent com a membre de l'Assemblea General de les Falles de Gandia. I sincerament em va semblar un home a estudiar, una persona discreta i amable que sentia per dins les falles i que era apreciada i volguda per la seua comissió.

Vicent Ferrandis va presidir la Falla de Beniopa durant cinc anys en dos períodes diferents (1987, 1989, 1990; 2003 i 2004), ostentant nombrosos càrrecs en la falla beniopera. Era un col·laborador nat, un faller polifacètic, d'aquells als quals qualsevol cosa de la falla que se li demanava sabia fer. I si no sabia, ajudava o buscava solució. Als primers anys de la falla de Beniopa, els més complicats quan naix una comissió, Ferrandis es va llançar amb ajuda d'altres fallers a confeccionar el monument infantil; va dedicar temps al llibret; va pintar cartells per a cavalcades; i se li va veure en qualsevol activitat fallera de la comissió sense importar-li hores i dedicació.

Darrere d’aquell bigot aparentment seriós hi havia una gran persona. Una persona bromista i a la qual el teatre va obrir també portes per donar solta al seu caràcter amable i afable. Veig les fotos dels seus inicis i em ve a la ment el poli-coheter Benavent, Ramirez, Selfa, o el mateix Tomàs Femenia entre d’altres molts fallers beniopers. Vicent va desenvolupar també sobre les taules aquest “cuquet” que alguns criden “verí” de fer teatre, doncs en nombroses obres van poder vorer a Ferrandis, qui no coneixia un no per resposta quan es tractava d'alguna cosa de la falla o de Beniopa.

Va aconseguir la màxima recompensa de l'època, el Gesmil d’Or, en 1999 sent la cinquena persona de la seua falla a obtenir-ho després de Jesús Garcia, Paco Eivissa, Tomàs Femenia i María José Chover.

Parlar de Vicent Ferrandis era parlar de la història de com es va forjar la falla a Beniopa i com va saber apartar-se per donar pas a noves generacions i saber quan havia de tornar a la presidència per seguir les destinacions de la seua estimada comissió beniopera.

La seua peculiar veu s'ha apagat per sempre. O no. Perquè gràcies a la tecnologia, molts podrem recordar la seua veu a través de les emissions falleres de les quals solia participar; dels himnes que cantava en les presentacions com el seu amic Forés; i sobretot, de les milers i milers d'estrofes que ha cantat en tantes “albaes”. Però sí, és cert Vicent, la teua veu s’ha apagat.

Hui Gandia acomiada i diu adéu a una veu que va enaltir i va elevar a categoria de respecte aquest cant tradicional valencià. Molts el recordaran per això; uns altres pels seus inicis cantant l’Himne quan finalitzava la Crida de les Falleres Majors de Gandia; I també amb aquelles albaes que posaven els pèls de punta quan, després de l'ofrena de flors a la Mare de Déu dels Desemparats, el senties cantant-li a qui hui l'acull al seu si.

Per als joves serà, potser, simplement un cantaor d’albaes. Un senyor major al que solament veuen una vegada a l'any allà pel mes de febrer o març. Pels qui hem estat vinculats a aquest món de les Falles a Gandia, era alguna cosa més; era molt més; doncs persones com Ferrandis van portar el pes de les seues comissions en una època en la qual no era res fàcil. Hui Beniopa perd a un gran faller i millor persona. Les Falles de Gandia perden a un col·laborador nat. Sens dubte, hui perdem una nota important de la nostra cançó; la veu que es torna silenci; el faller discret que sense avisar se’n va...

Quan torne a escoltar el tabal i la dolçaina, miraré a Juan Maria Llopis als ulls. I ell assentirà amb el cap. Tornaré a recordar que ens falta una nota. Una nota musical que ja assaja amb Miquel Ruiz i Tomàs Femenia. Jo seguiré explicant als joves qui éreu i lo que vàreu fer quan solament hi havia un canal de televisió i l'UHF.

Des d’Infofalles, ens unim a tan dolorosa pèrdua i traslladem el nostre més sincer condol a familiars, amics i fallers de Beniopa. Descansa en Pau, Ferrandis.