Quan la història és massa jove per a dir-nos adéu

24.01.2018

A molts ens ha sorprès la notícia. Era un jove, tot i que estava casat amb fills, però seguia sent eixe jove amb ganes de menjar-se el món i mostrar que, de vegades, les aparences enganyen i que no pots jutjar a una persona sense abans conèixer-la. Va començar el seu contacte amb el món faller de la mà de joves que, per aquella època, disputaven els campionats de truc juvenil a la Falla de la Plaça de les Escoles Pies. No era un rebel sinó una excel·lent persona que et sorprenia en tot allò que li proposaves o necessitaves d’ell. Poc a poc va anar fent-se un grup d’amics que dins i fora de la falla mai li fallaren. La vida, els camins, la feina, tot feu que s’apartara poc a poc de les Falles. Però si tenia un poc de temps... si tenia l’oportunitat... no deixava mai de visitar a l’Escola Pia ni d’oblidar a aquells que, hui ja entrats en certa edat, confiaren en eixe grup de joves radicals que eren fallers i amants de les cartes. Quan a un dels joves de fa anys se li continua anomenant a la falla i damunt sense cognoms i tots saben de qui se tracta, es perquè va deixar una petjada que fa uns dies s’ha apagat. Eren finals dels 90. Hui quasi 20 anys després, ell tot fet un home, ens ha deixat. Sempre el recordarem tal qual era, sense bagatges ni ambigüitats. Ell va ser, es i sempre serà, el nostre estimat Roque. Descansa En Pau. I conta tot allò que pugues de nosaltres allà on viatges i te pregunten els qui tu saps... per la falla.